Els Estats monàrquics absolutistes i el règim senyorial sobre el qual es basaven provocaren un conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII.

 

Les tropes castellanes i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rosselló van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exèrcit d'ocupació.

 

El 7 de juny del 1640, en el que es coneix com el Corpus de Sang, "La Revolta dels Segadors" es va iniciar quan els sometents i pagesos de la Catalunya interior, que baixaven a contractar-se per la sega, van decidir marxar contra les forces del comte-duc d'Olivares", que es mantenien a Catalunya un cop acabada la guerra contra el francès, i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels seus habitants. Grups de segadors entraren a Barcelona i s'originà un motí, en el qual fou assassinat el Virrei, Dalmau III de Queralt.

 

Aquest fet marca l'inici del conflicte, que es converteix de seguida en una autèntica revolta social.